Enviat per: fbarconsp | Abril 27, 2013

Els benedictins

La primera noticia que tenim dels benedictins a les nostres comarques és del 814 i és el monestir de Sant Miquel d’Escaules, que va durar només trenta anys. Abans però, sembla que ja existia el monestir de Banyoles.

Després per ordre d’importància hi havia el de Sant Medir, que va ser fundat cap el 820. Entre les possessions que tenia el monestir de Sant Medir hi havia la casa de Santa Maria, al costat del riu Amera.

L’any 926 les incursions hongareses a la província de Girona varen ocasionar destruccions d’esglésies i monestirs, saquejos i incendis. El monestir de Sant Medir va quedar en ruïnes.

Els monjos varen traslladar-se a Amer on, el 9 de novembre del  949, es va consagrar l’església d’Amer, acabada de construir.

Els monjos apart de resar i cremar encens, varen emprendre una sèrie d’iniciatives que varen suposar una gran transformació en aquella zona i que va ser l’inici d’Amer com a vila, sota l’autoritat de l’abat: mitjançant un sistema de canalització, agafaven l’aigua del riu per regar els camps, així les terres d’Amer varen passar de no ser conreades a ser-ho, i molt fèrtils,  varen construir un molí i una premsa que els proporcionava la farina, el vi i l’oli.

Al costat del monestir hi havia una casa d’hostes i un alberg. Si els visitants volien, es podien quedar a treballar per als  monjos obtenint a canvi la manutenció i un salari. Els que volien seguir la vida religiosa, podien ingressar en el monestir i els que es casaven i formaven una família, rebien unes terres i ajut per construir-se una casa que seria seva, però subjecta a l’abat, amb l’obligació de retre-li homenatge i alguns serveis. A canvi, a part de la casa, tenien la protecció de l’abat.

Les donacions de particulars varen incrementar de forma important el patrimoni del monestir. Molts propietaris veien que els sortia més a compte treballar sota la dependència de l’abat i gaudir de la seva protecció que no anar per lliure. També sabien que l’enriquiment del monestir era enriquiment per a tots els que vivien a Amer.

Així poc a poc es va anar formant, al voltant del monestir, la vila d’Amer.

Bibliografia:

El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592 – 1835) (Volum I)  de Xavier Solà i Colomer

El monestir d’Amer: persones i institucions de Josep M. Marquès i Planagumà


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: