La família i els fills

El sentit de família era força diferent al concepte que tenim ara. En aquell temps la família era entesa en un sentit ample, més enllà de la parella i els fills. Era bo formar part d’una família gran perquè la vida era tan vulnerable que, la parella o els fills sovint eren transitoris i avui hi eren i demà potser no i qui ajudava a tirar endavant eren els familiars. El dolor per la pèrdua del marit, la muller o els fills no devia ser diferent d’ara però l’havien de viure tan sovint i en unes condicions, moltes vegades, tan precàries que havien de fer el cor fort i tirar endavant.

Moltes persones que quedaven vidues es casaven molt aviat per segona, tercera o quarta vegada, més per interès de formar part d’un nucli familiar que no pas per enamorament. La supervivència era la prioritat.

Les cases, per un regular, solien tenir només una habitació, com a molt dues i allà havia de fer vida tota la família. La intimitat era quelcom impossible i adults i petits havien de compartir espais i vivències. Això, però, no era impediment perquè la natalitat fos molt elevada. Un excés de fills abocava una família a la pobresa més absoluta. 

Parir és un dels processos naturals més bells que les dones tenim l’oportunitat d’experimentar. Tenir un fill en aquells temps no suposava una celebració. El part era un risc molt gran. La dona vivia l’embaràs més com un destorb que no com una experiència tendre i maca, doncs havia de treballar i fer les tasques habituals tant si estava embarassada com si no . Quan s’acostava el moment del part havia d’enfrontar-se amb la por de morir.

La mort feia estralls tant entre els adults com entre els nens que eren especialment vulnerables.  Molts nadons no sobrevivien al part i moltes mares també morien.  Si el nadó moria no tenia més conseqüències, però si era la mare la que moria i hi havia més fills, la situació d’aquella família estava abocada a la desestructuració . En moltes ocasions, si la mare moria i el petit sobrevivia, aquest petitó estava abocat a l’abandonament.

Sovint quant una família tenia masses fills els abandonaven per poder mantenir l’estructura familiar.

Font consultada: Pobresa i marginació a la Catalunya il.lustrada: dides, expòsits i hospicians de Miquel BORRELL i SABATER

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: