L’Hospital de Santa Caterina de Girona juntament amb l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, apart d’actuar com a centres sanitaris i d’acolliment de persones necessitades, eren els únics punts on es feien càrrec dels nens orfes.
La Casa de Maternitat o Casa de Misericòrdia es trobaven a l’Hospital de Santa Caterina. Amb els anys, quan el nombre de nens acollits es va incrementar considerablement es va crear l’Hospici a l’edifica que actualment és la Casa de Cultura.
L’abandonament de nadons era una pràctica força generalitzada. Les circumstàncies que portaven a l’abandonament d’un nen petit podien ser vàries, unes més comprensibles que d’altres, que es poden reduir a la pobresa o amagar una relliscada.
Els nens s’abandonaven a la porta d’un hospital, a la porta de l’església o a l’entrada d’alguna casa. En altres ocasions es deixava el nen a exposició en una confluència de camins amb l’esperança que algú, passant per allà, el veiés i el recollís. El cognom Expòsit ve precisament d’aquí i fa referència a aquell nen o nena que va ser exposat.
Tots aquests nens abandonats a les portes d’un hospital, de l’església o en un camí es portaven a l’Hospital de Santa Caterina de Girona que estava habilitat com a hospici. El trajecte fins a l’hospici era llarg i penós per aquell nadó que moltes vegades moria pel camí, ja sigui de gana o pel fred que havia passat abans algú no el veiés i el recollís.
El Retir
El Retir era una secció de l’Hospital de Santa Caterina. Allà hi acollien les dones prenyades a partir del 7è mes d’embaràs fins que havien parit i eren donades d’alta. Moltes d’aquestes dones eren noies sense recursos que s’havien trobat amb una promesa de matrimoni trencada i un embaràs no esperat. D’altres eren noies de famílies benestants que per amagar la relliscada “recloïen” la filla prenyada fins que hagués parit. Una vegada s’hagués produït el part i després de ser donada d’alta tornava a casa seva com si res. Quan una d’aquestes dones paria a l’Hospici i manifestava la voluntat de renunciar al seu fill, el nen quedava registrat com a “fill de pares incògnits” o “fill de pares desconeguts”. El nen o la nena es quedaven a l’hospici i segurament mai no sabrien quina era la seva procedència.
Fins els cinc anys romanien a la Secció de Pàrvuls.
De més grans els ensenyarien un ofici i les noies sovint anaven a fer de minyones.
Font consultada: Pobresa i marginació a la Catalunya il.lustrada de Miquel BORRELL i SABATER
