Genealogia – Gent d'Amer

Els cognoms que acompanyen el nom, en molts casos, descriuen característiques de la persona, del seu lloc de residència o propietat, a vegades circumstàncies de naixement, auguris, d’altres són el nom de la població d’origen o el càrrec que ocupava, etc.

Aquests són alguns dels cognoms que trobem a Amer des de fa molts anys i el significat o procedència trobats a Els llinatges catalans de Francesc de B. MOLL:

Amat: vol dir ”estimat”

Arbuset / Arbusset:  ve d’arbocet (= camp d’arboços)

Artiga / Artigues : és d’origen prerromà (= terra llaurada per ser sembrada)

Babot és d’origen francés. Una altra variant és Babaud.

Bach / Ubach / Aubach:  ve d’obac (= lloc fosc on no hi toca el sol).

Baguer/ Bagué: ve de veguer (= magistrat, representant del rei).

Bahí / Vehí: ve de veí.

Baranera / Branera / Verneda / Barneda:  (= bosc de verns)

Baranguer / Berenguer / Berengué: és nom de baptisme (= preparat per a la lluita).

Becdejú: substantiu + adjectiu format per indicar una persona obligada a dejunar per manca d’aliments

Biscahí /Viscaí: ( = nascut a Biscaia)

Blanquera: (=lloc on s’assaonen les pells)

Boada / Buada / Boades. Pot venir del llatí bovata (derivat de bove que vol diu bou) i fa referencia a la feina de llaurar. També pot voler dir la coberta en forma de volta del forn.

Bru / Bruns: ve del germànic bruns (= gris fosc, que tira a negre)

Bruguera / Bruguer / Brugué / Brugués: deriva de bruc.

Buscà: (= del bosc).

Buxó / Buixó / Buixons:  ve de boix

Campasol / Campassol: substantiu + adjectiu (= solana, camp molt exposat al sol).

Campderich: pot ser nom + adjectiu (= camp de ric) o camp d’Eric.

Campolier: (= camp d’oliveres).

Canadell:  derivat de canet, és diminutiu i significa canyar.

Cantí: d’origen francés. Ve del nom de pila Quentin.

Carles:  ve del germànic Karl (= home, mascle)

Casademont: (= casa de la muntanya)

Casadesís: podría ser una variant de Casadesús (= casa de dalt)

Casadevall: (= casa de la vall)

Clascar: sembla ser que era una paraula ibèrica que feia referència a una mena de roure.

Clusells / Clussells: derivat de closa (= tancada) i fa referencia a un tros de terra de conreu o pastura.

Codina / Cudina:  ve del llatí cotina (= de pedra).

Colomé / Colomer: (= lloc on viuen els coloms)

Collell / Cullell: diminutiu de coll (= pas entre muntanyes).

Coma / Comes / Comas: (= lloc planer en un terreny de muntanya).

Conchs: forma del plural de conc (= forma del terreny voltada d’elevacions)

Creuet / Crehuet: (= creuera de camins)

Delòs: (= d’Alós o d’Alòs)

Domènec / Domènech: ve de Dominicus (= del Senyor)

Duran: és d’origen germànic però es va llatinitzar en la forma durandus (= que ha de durar).

Espígol: (= lavanda).

Espigolé / Espigulé / Espigoler / Espiguler: (= el que treballa espigolant el camp de blat)

Fàbrega / Fàbregas / Fàbregues: ve del llatí fábrica (= lloc de fabricació)

Figuereda: (= camp de figueres)

Fontàs: és derivat de font

Franch: (= lliure, obert d’esperit)

Frigola: ( = farigola)

Gallissà: ve del llatí gallicianus (= natural de la Gàl.lia o de Galícia)

Garrofa: (= fruit del garrofer)

Ginebreda: (= lloc on abunden els ginebres)

Giralt: és d’origen germànic. Ve de de Gairoald

 Grabulosa /Grabalosa: ve de grevolosa i fa referència a un lloc amb grèvols.

Guitart: és d’origen germànic. Ve de Withard.

Gultresa: és d’origen germànic. Ve de Wolfthregi, derivat de wolf (=llop)

Jordà: ve del riu bíblic Jordà

Junquera / Jonquera: (= lloc on abunden els joncs)

Lapeira /Lapeire: ve de la + peira (= la pedra)

Llapart: és d’origen germànic pot venir de Leupard, derivat de leuba que vol dir “estimat” o de leopardus “lleopard”.

Llistosella: (= indret abundant de llistó, són unes herbes primes).

Llorens / Llorenç: ve de Laurentius, nom de sant o significa “natural de Laurentum”, ciutat.

Malaviala / Malavila: adjectiu + substantiu (= mala vila)

Marguí: ve de Marcwin (=amic del cavall)

Masachs / Massachs: són possiblement d’origen francès. Marsac i Massac són noms de poblacions franceses.

Matabosch: (= mata del bosc)

Moiset: d’origen bíblic, ve de Moisès.

Montaner / Muntaner / Montané / Muntané: (= guardià de muntanyes).

Nualart:  ve de Nodalhard, compost de not (= necessitat) i hard (= dur). Significaria doncs, coratjós en la necessitat o davant el perill

Padrosa / Pedrosa: (= fet de pedra o abundant de pedra)

Panoleda / Penoleda: derivat de pena (= lloc amb roques petites)

Peiris / Peirís: (= lloc pedregós)

Pellisser / Pellicer: (= que treballa o comercia les pells)

Puigdemont: (=casa en un cim)

Rabaseda / Rabasseda: ve de rabassa, part de la soca que es cria dins la terra.

Rabionet: no he trobat res encara. Hi ha un mas amb aquest nom en el terme municipal de Susqueda, tocant a Osor. El nom d’aquest mas s’origina en un llinatge documentat a Osor, des de principis del s. XVIII.

Rigall / Rigau: d’origen germànic. Ve de ricwald, compost de ric (=poderós) i wald (= govern)

Riubrugent / Rebogent / Ribugent: variants del riu Brugent (Brugent = riu que brugeix o brama)

Ros: (= color entre castany clar i groc d’or)

Salvan: d’origen llatí, ve de Silvanus,  nom del déu dels boscos.

Samsó /Sansó: d’origen bíblic, ve de Samsó

Sangles: és el nom d’un poble de l’Alt Empordà

Sararols /Serarols: Té moltes variacions però en totes elles la paraula primitiva és cirera. Normalment el sufix -ol fa diminutiu, però en aquest només fa referència a l’arbre de les cireres.

Serrat: (= muntanya petita)

Surroca: és compost de preposició + substantiu (= sobre roca)

Tanat / Tenat: (= de color moradenc, vinós o ros fosc)

Timonet  / Timoneda:  ve del llatí thymus (= farigola)  i vol dir lloc on abunda la farigola

Tintó: ve de tintorer.

Triadó / Triador / Triadú: (=el qui tria, pot ser productes de la terra, bestiar, etc.)

Valentí: ve del llatí valente (= valent)

Ventura: pot ser reducció del nom compost Bonaventura. Ventura (= sort) 

Vernatallada / Bernatallada: nom + adjectiu (= vern tallat)

Vilalta: substantiu + adjectiu (= vila o masia alta)

Vilarrassa: substantiu + adjectiu (= vila o masia plana o llisa)

Viñets / Vinyets: (= camp plantat de ceps)

Viñolas / Viñoles / Vinyolas / Vinyoles: ( = vinyes petites)