Els cognoms que acompanyen el nom, en molts casos, descriuen característiques de la persona, del seu lloc de residència o propietat, a vegades circumstàncies de naixement, auguris, d’altres són el nom de la població d’origen o el càrrec que ocupava, etc.
Aquests són alguns dels cognoms que trobem a Amer des de fa molts anys i el significat o procedència trobats a Els llinatges catalans de Francesc de B. MOLL:
Amat: vol dir ”estimat”
Arbuset / Arbusset: ve d’arbocet (= camp d’arboços)
Artiga / Artigues : és d’origen prerromà (= terra llaurada per ser sembrada)
Babot és d’origen francés. Una altra variant és Babaud.
Bach / Ubach / Aubach: ve d’obac (= lloc fosc on no hi toca el sol).
Baguer/ Bagué: ve de veguer (= magistrat, representant del rei).
Bahí / Vehí: ve de veí.
Baranera / Branera / Verneda / Barneda: (= bosc de verns)
Baranguer / Berenguer / Berengué: és nom de baptisme (= preparat per a la lluita).
Becdejú: substantiu + adjectiu format per indicar una persona obligada a dejunar per manca d’aliments
Biscahí /Viscaí: ( = nascut a Biscaia)
Blanquera: (=lloc on s’assaonen les pells)
Boada / Buada / Boades. Pot venir del llatí bovata (derivat de bove que vol diu bou) i fa referencia a la feina de llaurar. També pot voler dir la coberta en forma de volta del forn.
Bru / Bruns: ve del germànic bruns (= gris fosc, que tira a negre)
Bruguera / Bruguer / Brugué / Brugués: deriva de bruc.
Buscà: (= del bosc).
Buxó / Buixó / Buixons: ve de boix
Campasol / Campassol: substantiu + adjectiu (= solana, camp molt exposat al sol).
Campderich: pot ser nom + adjectiu (= camp de ric) o camp d’Eric.
Campolier: (= camp d’oliveres).
Canadell: derivat de canet, és diminutiu i significa canyar.
Cantí: d’origen francés. Ve del nom de pila Quentin.
Carles: ve del germànic Karl (= home, mascle)
Casademont: (= casa de la muntanya)
Casadesís: podría ser una variant de Casadesús (= casa de dalt)
Casadevall: (= casa de la vall)
Clascar: sembla ser que era una paraula ibèrica que feia referència a una mena de roure.
Clusells / Clussells: derivat de closa (= tancada) i fa referencia a un tros de terra de conreu o pastura.
Codina / Cudina: ve del llatí cotina (= de pedra).
Colomé / Colomer: (= lloc on viuen els coloms)
Collell / Cullell: diminutiu de coll (= pas entre muntanyes).
Coma / Comes / Comas: (= lloc planer en un terreny de muntanya).
Conchs: forma del plural de conc (= forma del terreny voltada d’elevacions)
Creuet / Crehuet: (= creuera de camins)
Delòs: (= d’Alós o d’Alòs)
Domènec / Domènech: ve de Dominicus (= del Senyor)
Duran: és d’origen germànic però es va llatinitzar en la forma durandus (= que ha de durar).
Espígol: (= lavanda).
Espigolé / Espigulé / Espigoler / Espiguler: (= el que treballa espigolant el camp de blat)
Fàbrega / Fàbregas / Fàbregues: ve del llatí fábrica (= lloc de fabricació)
Figuereda: (= camp de figueres)
Fontàs: és derivat de font
Franch: (= lliure, obert d’esperit)
Frigola: ( = farigola)
Gallissà: ve del llatí gallicianus (= natural de la Gàl.lia o de Galícia)
Garrofa: (= fruit del garrofer)
Ginebreda: (= lloc on abunden els ginebres)
Giralt: és d’origen germànic. Ve de de Gairoald
Grabulosa /Grabalosa: ve de grevolosa i fa referència a un lloc amb grèvols.
Guitart: és d’origen germànic. Ve de Withard.
Gultresa: és d’origen germànic. Ve de Wolfthregi, derivat de wolf (=llop)
Jordà: ve del riu bíblic Jordà
Junquera / Jonquera: (= lloc on abunden els joncs)
Lapeira /Lapeire: ve de la + peira (= la pedra)
Llapart: és d’origen germànic pot venir de Leupard, derivat de leuba que vol dir “estimat” o de leopardus “lleopard”.
Llistosella: (= indret abundant de llistó, són unes herbes primes).
Llorens / Llorenç: ve de Laurentius, nom de sant o significa “natural de Laurentum”, ciutat.
Malaviala / Malavila: adjectiu + substantiu (= mala vila)
Marguí: ve de Marcwin (=amic del cavall)
Masachs / Massachs: són possiblement d’origen francès. Marsac i Massac són noms de poblacions franceses.
Matabosch: (= mata del bosc)
Moiset: d’origen bíblic, ve de Moisès.
Montaner / Muntaner / Montané / Muntané: (= guardià de muntanyes).
Nualart: ve de Nodalhard, compost de not (= necessitat) i hard (= dur). Significaria doncs, coratjós en la necessitat o davant el perill
Padrosa / Pedrosa: (= fet de pedra o abundant de pedra)
Panoleda / Penoleda: derivat de pena (= lloc amb roques petites)
Peiris / Peirís: (= lloc pedregós)
Pellisser / Pellicer: (= que treballa o comercia les pells)
Puigdemont: (=casa en un cim)
Rabaseda / Rabasseda: ve de rabassa, part de la soca que es cria dins la terra.
Rabionet: no he trobat res encara. Hi ha un mas amb aquest nom en el terme municipal de Susqueda, tocant a Osor. El nom d’aquest mas s’origina en un llinatge documentat a Osor, des de principis del s. XVIII.
Rigall / Rigau: d’origen germànic. Ve de ricwald, compost de ric (=poderós) i wald (= govern)
Riubrugent / Rebogent / Ribugent: variants del riu Brugent (Brugent = riu que brugeix o brama)
Ros: (= color entre castany clar i groc d’or)
Salvan: d’origen llatí, ve de Silvanus, nom del déu dels boscos.
Samsó /Sansó: d’origen bíblic, ve de Samsó
Sangles: és el nom d’un poble de l’Alt Empordà
Sararols /Serarols: Té moltes variacions però en totes elles la paraula primitiva és cirera. Normalment el sufix -ol fa diminutiu, però en aquest només fa referència a l’arbre de les cireres.
Serrat: (= muntanya petita)
Surroca: és compost de preposició + substantiu (= sobre roca)
Tanat / Tenat: (= de color moradenc, vinós o ros fosc)
Timonet / Timoneda: ve del llatí thymus (= farigola) i vol dir lloc on abunda la farigola
Tintó: ve de tintorer.
Triadó / Triador / Triadú: (=el qui tria, pot ser productes de la terra, bestiar, etc.)
Valentí: ve del llatí valente (= valent)
Ventura: pot ser reducció del nom compost Bonaventura. Ventura (= sort)
Vernatallada / Bernatallada: nom + adjectiu (= vern tallat)
Vilalta: substantiu + adjectiu (= vila o masia alta)
Vilarrassa: substantiu + adjectiu (= vila o masia plana o llisa)
Viñets / Vinyets: (= camp plantat de ceps)
Viñolas / Viñoles / Vinyolas / Vinyoles: ( = vinyes petites)




Trobo a faltar Pinyana a la llista … HI ha un mas Pinyana coma mínim des del s. XIV.
Salutacions cordials
Jaume
Per: Jaume Pujol-Busquets el agost 13, 2012
a les 11:10 am
En Saul Martínez, professor de ioga a Girona va suggerir que el cognom Rabionet podia ser un nom compost de rabí + onet,és a dir un nom jueu per a un descendent del rabí Onet, Podria tenir sentit?
Per: teresa labourdette el desembre 17, 2012
a les 4:07 pm