El monestir d’Amer, des de molt antic tenia 4 oficis monacals regulars: cambrer, sagristà major, infermer i sagristà menor. Una vegada fetes les despeses pròpies de cada ofici, el romanent era per al monjo que desenvolupava dit ofici. A partir de 1782, any en que es annexar el monestir de Roses, el monestir d’Amer va haver d’assumir els oficis monacals de Roses i reorganitzar-se.
A Amer hi havia un altre ofici monacal, de tipus honorífic, que era el del priorat de Sant Tomàs de Cantorbery (Canterbury).
Els beneficis i els oficis van estretament lligats doncs, els beneficis no són més que les rendes obtingudes per impostos religiosos tals com els delmes, les primícies (representaven entre una trentena o seixantena part dels fruits), els cobraments pels serveis de culte ( tot i que es procurava no dir que el dret canònic prohibia cobrar cap quantitat per l’administració dels sagraments), drets d’estola i altres ingressos procedents de propietats eclesiàstiques.
Els beneficis tenien beneficiats. El beneficiat era la persona que tenia el dret de gaudir del benefici. Podien ser clergues o clergues seculars que, sovint, eren presentats per famílies descendents dels fundadors, el bisbe havia de valorar si reunia les condicions.
Hi havia dos tipus de benefici:
-
Beneficis curats: Eren els que tenien cura d’ànimes. Es podien impartir tots els sagraments. El titular del benefici curat era el rector. Quan el beneficiat d’un benefici curat no vivia a la mateixa parròquia delegava les seves funcions en un vicari. El que servia a una parròquia amb patronatge i feia les funcions, però no tenia cap títol beneficial, era el vicari perpetu.
-
Beneficis no curats. Eren els beneficis simples d’altar o de capella. Representaven una unitat econòmica autònoma dins de la parròquia. Aquests beneficis podien ser creats o dotats per particulars, clergues o laics i obeïen a necessitats espirituals del que els creava.
Priorats d’Amer
Priorat de Sant Tomàs de Cantorbery: A Amer hi havia una capella dedicada a aquest sant que ja es troba documentada l’any 1261. Des del s. XVI a preveres seculars absents. La capella va existir almenys fins a 1640 però abans de 1790 el lloc on havia estat aquesta capella era un hort.
Rebia prestacions dels masos Crosa, Canadell, Pinyana i ses Tries, tots d’Amer
En va ser prior: Pasqual Ripoll, Berenguer Saliteda, Joan Serra, Joan Coll i Roc Caldeduc
Beneficis seculars del monestir
- D’en Gelats: fundat el 1299-1301. Era un porcioner.
- De Santa María: fundat el 1357. Presentat pel mas Vainera de Sant Climent. Hi havia la confraria Vainera d’Amer.
- De Sant Jaume: fundat per Ermessenda de Cartellà el 1318. El seu patró era el Marquès de Benavente (família Agullana de Girona)
- De Sant Jaume (2): fundat el 1334 per en Salze, beneficiat de Sant Daniel.
- De les Once Mil Verges (1386): Presentat pel rector de Sant Miquel i l’hereu del mas Pujol de Susqueda, bisbat de Vic i abat d’Amer. Tenia també una confraria.
- Sant Nicolau: presentat pel senyor del castell de Vilobí.
Beneficis independents del monestir
- Capella de Pietat que, sembla, no es va consolidar
- Sant Marçal (1713)
Altars
-
Sant Vicenç: que el 1423 havia tingut un frontal de plata
-
Sant Benet
-
Sant Joan, era del sagristà
-
Sant Jaume: La Dolça d’Hostoles va donar molts donatius
-
Santa Caterina I Margarida
-
Onze Mil Verges
-
Sant Sebastià: el 1506
-
Santa Maria de Gràcia
-
Capella de Sant Benet on s’hi varen fer els altars de Sant Cosme i Damià i Sant Antoni
-
Roser
-
Sant Isidre
