La vida dels monjos

Els benedictins eren considerats els “senyors monjos” doncs eren tan senyors que només acceptaven els fills dels nobles. A partir de 1348 qui volia entrar en un monestir benedictí havia de pagar uns 100 sous.

Els béns del monestir procedien principalment de donacions i cobrament de delmes (que oscil.laven entre la desena o la quinzena part de les collites i podia ser diferent per a cada tipus de conreu). Aquests béns es solien distribuir en una mensa abacial, de la que s’encarregava l’abat, i una caixa comuna.  Una part d’aquests bens s’assignava als diferents oficis que exercien els monjos, de manera que cada monjo era el responsable de l’assignació que li donaven per cobrir les despeses que tenia encomanades. 

Els benedictins eren els  senyors eclesiàstics d’Amer i també els senyors feudals. Apart de la seva tasca evangelitzadora eren amos de quasi tots els masos de la vall d’Amer i d’altres propietats més llunyanes. Quan es va imposar el feudalisme, l’abat es comportava com un senyor feudal més, es feia retre homenatge i cobrava els impostos i delmes als vilatans; fins i tot va aplicar els mals usos als seus vassalls. 

Les esglésies sufragànies que eren les que es trobaven allunyades i depenien, en aquest cas del monestir (Lloret Salvatge o Sant Genís Sacosta) estaven sotmeses a la tributació económica (delmes i demés) i depenien del monestir en qüestions religioses .

Els senyors laics més importants a Amer eren el del Castell d’Estela-Rocasalva i el de La Llobera de La Barroca. Els de Bell-lloch de Girona també s’hi podrien incloure perquè eren grans propietaris.

La comunitat de monjos del monestir d’Amer estava formada per monjos, clergues, clergues seglars, escolans i donats (que eren nens que algunes famílies donaven al monestir i que quedaven lligats a la vida religiosa; els monjos s’encarregaven de la seva educació i manutenció).

Les feines dels monjos eren diverses: es cuidaven dels objectes de culte,  manteniment dels edificis, es procuraven l’aliment i el vestit, tenien cura dels malalts, acollien els peregrins, donaven almoina als pobres i feien les tasques pròpies dels capellans. A més vetllaven per les seves propietats i els seus interessos.

 Tipus de monjos

L’abat: era la màxima autoritat i solia ser elegit entre els monjos.  A partir de 1343 el papa va intervenir en l’elecció.

Els priors: hi havia el prior conventual, que era nomenat per l’abat i s’encarregava del grup de monjos durant les seves absències i després hi havia el prior titular, que era el titular d’un priorat.

Monjos prebendats: eren els que vivien de les seves rendes en cases apart, dins del mateix monestir,  i podien tenir criats. Aquests eren el sagristà, el cambrer i l’infermer.

  • Sagristà:  s’encarregava de tenir cura dels objectes de culte i de l’ordre dins l’església.  Més tard va delegar la guarda de l’església a un sagristà segon, que també dormia dins l’església per evitar robatoris i l’administració de sagraments a un porcioner. Havien estat sagristans del monestir: Ramon de Pedraforta, Artau de Freixe, Ramon de Costa, Guillem de Puigmoradell, Joan de Casanyes, Guillem Goy, Guillem de Bell-lloc, Bernat de Closes, Pere Oller, Ramon de Socarrats, Simó de Canal, Bernat Beuda, Pere Domènech, Rafael Sunyer, Pere boscà, Miquel Pinyol, Salvador Vives, Isidre Bellapart, Narcís Sarsaneda, Josep Gros, Jaume Mestres, …
  • Com a sagristans segons:  Guillem de vila, Joan Pinyana, Bartomeu Arbosset, Antoni Gelats, Pere Bartomeu Bertran, Guerau Ivó, Guerau Marull, Pere Moner, Climent Quer, Miquel Pla, Joan Toralles, Vicenç Valentí, Josep Cadirach, Jeroni de Benzi, …
  • Cambrer: era com un majordom. Administrava els béns comuns i proveïa vestit als monjos. Varen ser cambrers: Bernat de Santromà, Guillem de Miralles, Galceran de Sorribes, Hug d’Arjac, Bernat de Cous, Arnau Bernat, Joan Pinyana, Rafael Artés, Joan de torn, Joan Castellet, Dalmau Sotera, Bartomeu Sala, Pere Sampsó, Jaume Benet, Miquel Serrat, Agustí Valls, Ignasi Masdeu, Josep Climent, Esteve Clarasó, …
  • Infermer: s’ocupava dels monjos vells o malalts. A Amer la figura de l’infermer es troba per primera vegada el 1252 i hi tenim: Berenguer de Castell, Ramon de Pou, Francesc Turon, Nicolau Cavall, Jordi de Castellet, Berenguer Saliteda, Dionís de Luna, Joan compte, Francesc Costa, Baltasar Setmana, Bartomeu Molnell, Joan de Vern, Guerau Rafael, Sebastià Sotera, Joan Calbus, Bartomeu Sala, Climent Quer, Jaume Paller, Manuel Darguines, Isidre Bellapart, Pere Pau Carbonell o Ramon de Pastor i Descatllar.
  • Almoiner: va aparèixer el 1240. Acollia els pobres i s’encarregava de repartir l’assignació destinada a almoines. Varen ser: Guillem de Carreres, Berenguer de Lloberes, Bernat Boada, Bernat Ferrer, Bernat Beuda, Nicolau Soler, Ponç Llosa, Salvador Marull.
  • Piater:  S’encarregava de les piateries, és a dir de les fundacions religioses. Més tard l’abat va assumir a més de les seves funcions aquest càrrec.
  • Porcioner: rebien porció de la taula dels monjos. No tenien veu ni vot en les decisions del monestir, però participaven en les funcions litúrgiques.

Responses

  1. Q intresant:-) :-) :-) :-) :-) :-)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: