El monestir d’Amer

L’any 822 l’emperador franc Lluís el Pietós va concedir immunitat a les persones i béns de les comunitats benedictines que hi havia prop de Cartellà (Sant Medir i Sant Genís) i que havien entrat amb l’exèrcit franc amb la missió d’evangelitzar les poblacions reconquerides als àrabs i ensenyar i fomentar l’agricultura a la zona.

La comunitat benedictina d’Amer està documentada de l’any 830 i fou una de les primeres  de la diòcesi.

Quan els monjos varen anar a Amer, el patrimoni de la comunitat benedictina era considerable. Els motius que varen afavorir el seu establiment a Amer  varen ser varis, entre ells l’estar prop d’un riu, el creixement d’una població prop d’una església, o el fet de tenir propietats donades a l’Església, com Osor i el Far, més fàcilment controlades i administrades des d’un punt proper com Amer que, d’altra banda, era un punt estratègic de comunicacions.

El monestir es va consagrar el 949 amb l’assistència del Comte Borrell, el bisbe de Girona i altres i es va elegir com a abat a fra Aimerich. El Compte Borrell amb motiu d’aquesta consagració va donar al monestir  propietats prop de Sant Julià del Llor.

Els monestirs benedictins es construïen seguint un model: Es distribuien els edificis al voltant d’un pati o claustre. L’església es construia en un costat i tenia dos accessos: un, des de dins, per als monjos i un altre en un extrem de la nau (a l’oest) per als feligresos. Els altres tres cossos es distribuïen en un dormitori, un menjador i cuina, una sala capitular on es reunien i una biblioteca des d’on treballaven copiant manuscrits i fent-ne la il.lustració. Els monjos s’asseguraven la seva manutenció treballant els seus horts i fins i tot, a vegades, tenien bestiar.

Amb el temps, el patrimoni del monestir d’Amer va anar creixent a base de  donacions i llegats de senyors i eclesiàstics, així a finals del s. XI el seu patrimoni era important doncs era propietari de quasi tots els masos de la Vall d’Amer, Lloret Selvatge i La Barroca. També en tenia d’altres a l’Empordà, a la zona de Santa Coloma de Farnés i a Vic.

El Papa va atorgar al monestir d’Amer l’administració de les parròquies d’Amer i Sant Cristòfol de Cogolls amb la independència del Bisbe de Girona i el Compte de Barcelona li va cedir la jurisdicció civil sobre els seus vassalls.

Al s. XII obtingueren, per una donació, Santa Maria de Ginestar i alguns masos de la Vall d’Hostoles.

A finals del s. XII la pagesia d’Amer es troba immersa en els mals usos i la remença que varen ser promulgats pel comte de Barcelona i després per les Corts. El feudalisme senyorial es troba en el seu punt màxim i fins i tot el monestir es comportarà com qualsevol senyor feudal. L’abat no només es fa retre homenatge pels seus vassalls sinó que també aplicarà els mals usos sense cap mirament.

Els 6 mals usos més comuns eren:

  • L’adscripció al funde i la remença del pagès. Era el pagament que feia el pagès per poder desfer-se del lligam personal que el mantenia adscrit a un mas, depenent del senyor. Si dues persones es volien casar i estaven sotmeses a diferents senyors, una d’elles havia de redimir-se i pagar al senyor del que es deslligava per entrar al mas de l’altra, però per això calia arribar a un acord. Si el senyor directe era eclesiàstic o era una corporació eclesial la cosa era més difícil doncs, vetllant pels interessos de l’Església, havien prohibit les redempcions.
  • La intestia. Era la pena imposada als descendents del pagès que moria sense haver fet testament.
  • L’eixorquia. Era el dret del senyor a quedar-se amb la tercera part dels béns del pagès que moria sense haver tingut descendència.
  • La ferma d’espoli forçada. Era el preu que havia de pagar el pagès per obtenir el consentiment del senyor per contraure matrimoni
  • La cugucia. Era una institució de caràcter penal que afectava tant els vassalls del camp com els habitants de les poblacions. Si una dona cometia adulteri sense consentiment del seu marit, el senyor feudal rebia una tercera part de tots els bens mobles del marit. El marit, per la seva part, així com el seu hereu, podien ser indemnitzats sobre els bens de la dona adúltera una vegada el matrimoni fos dissolt, tant si ho era per divorci com per defunció. Si el marit havia consentit l’adulteri,  no era indemnitzat. Si l’adulteri havia estat induït pel marit, la dona conservava tots els seus bens, rebia l’escreix, li era retornat el dot i podia promoure la separació matrimonial.  L’adulteri però, havia de ser constatat, no valien només suposicions sinó fets evidents com que els amants fossin enxampats o que fugissin plegats.

El monestir va comprar, en diferents moments dels s. XII i XIII,  possessions a Fontclara, Pantaleu, Sant Climent, Constantints, Llorà, Les Serres i Sant Gregori . En la compra hi anaven inclosos tots els homes i dones que  les habitaven així com totes les servituds i els drets.  Tot el que el monestir d’Amer rebia ja sigui per compres o donacions, ho invertia en forma de feus o establiments. Els feudataris devien fer a l’abat el corresponent homenatge feudal.

Els seus dominis s’estengueren a  la Vall d’Hostoles, Jafre, Colomers.

A finals del s. XIII els ingressos del monestir d’Amer procedien quasi exclusivament de drets feudals.

Tot i que des del s. XI la vila d’Amer va tenir una expansió important,  arribats al s. XIV la situació tensa  i abusiva dels senyors vers els pagesos va fer que aquests últims poc a poc marxessin  cap a d’altres indrets on la càrrega de les servituds era més lleu.

El 1333 comença una època de calamitats, la pesta negra s’estén per tota Europa i arriba també a casa nostra. Les morts varen ser quantioses i molts masos varen quedar  buits.  

El 6 de gener de 1336 l’abat Ferrer va abolir els mals usos com a mesura d’evitar la despoblació. Aquesta abolició però, no afavoria als pagesos que menaven propietats de l’abat.

El 1349 l’abat d’Amer  presenta una declaració de masos abandonats a la cúria de Girona, amb la intenció de recuperar el domini útil dels masos abandonats. Una vegada es va aconseguir això, les condicions per als nous masovers eren millors que les dels pagesos de remença que hi eren des de molt temps enrere, provocant un greuge comparatiu que no va fer altra cosa que empitjorar el malestar existent.

És també en aquest s. XIV que el monestir d’Amer es va endeutar per una mala administració que var anar eixugant el patrimoni. Per poder satisfer els deutes varen haver de recórrer a prestadors jueus de Girona.

El 15 de març de 1427, prop de la mitjanit una forta sotragada va ensorrar l’església del monestir , el claustre i altres edificacions del monestir i cases de la vila.  

El 1592, després del concili de Trento, la vida religiosa es va reorganitzar de manera que alguns monestirs massa petits varen ser suprimits, entre els que es trobava el de Roses que va ser unit al d’Amer. L’abat ara passava a ser d’Amer i de Roses.

El monestir d’Amer igual que d’altres monestirs de característiques semblants tenien un projecte comú, des de feia temps, que era independitzar-se del bisbe; per això s’emparaven en el fet històric d’haver estat fundats o protegits per monarques.  En el cas d’Amer, el seu origen estava amb l’emperador Carlemany.

Els benedictins era una congregació poderosa que unia tots els monestirs de la península i tenia protectors a Madrid i a Roma.

El 1657 Amer i el seu monestir varen patir l’ocupació dels francesos.

El 1835 els monjos varen deixar el monestir d’Amer i el temple va ser cedit a la parròquia. Tots els seus bens varen ser venuts en subhasta pública a particulars.

Bibliografia:

El monestir de Santa Maria d’Amer a l’època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592 – 1835) (Volum I)  de Xavier Solà i Colomer

El monestir d’Amer: persones i institucions de Josep M. Marquès i Planagumà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: