El terratrèmol de 1427

En el s. XV semblava que Amer s’havia recuperat  de la forta crisi que havia patit el segle passat: guerres, pesta i èxode de població escapant dels mals usos.

El voltant del monestir s’havia anat omplint de construccions i ja es podia parlar d’una vila constituïda com a tal, amb una part vella i una part nova.

Ja el 1426 es varen produir les primers avisos de moviments sísmics però no va ser fins el 15 de març  de 1427 que va tenir lloc un terratrèmol de gran intensitat que va tenir un resultat catastròfic. A Amer va ser especialment intens i les edificacions que varen quedar totalment ensorrades varen ser les de la vila vella.

El 1432 els delegats episcopals varen realitzar visites pastorals a tot el territori afectat i varen elaborar una llista detallada de l’estat en el que havien quedat les esglésies. Amer constava com a completament destruïda com tantes d’altres dels voltants. En aquestes poblacions afectades es van haver d’improvisar recintes per poder realitzar els oficis.

L’abat va enviar un representant perquè anés a les diferents seus episcopals i altres punts sol.licitant ajut per poder iniciar la reconstrucció.

En els seus escrits ho explicaven així:

“Molt honorables e savis señors. A vostra saviesa veiem es manifesta la destrucció qui per aquests terratrèmols se es seguida a vila e pobla de Amer e al monastir e esgleyes de aquella en gran desolació dels habitants en la dita pobla qui no solament son privats de llurs cases e habitacions ans han perduts los viures e quax tots los bens mobles segons de aquestes coses e do. (SO v.”) altres de gran admiració que en diversos llochs de aquest bisbat se son seguits feran relació a vostra gran saviesa en Salvador Olivera e en Pere Conques de la dita vila portadors de la presen qui van aquí per obtenir de Deu e de vosaltres algun socors; perquè molt honorables e savis señors vers obra aixi piadosa e charitativa vos pregam ab affeccio vullats atendre e haverlos per racomenats car per semblant nosaltres e tots de les parròquies e llochs de aquesta vegaria los havem socorreguts e farem contínuament que en pus doloros cas son posats qui james sia estat vist on aquestas parts. E si algunas cosas molt honorables e savis sonors podem fer per vosaltres fiablement nos escriurets. E sia lo Esperit St en continua protecció vostra e nostra, quens vulla preservar de aquests aixi espaventables señals.”

Scrita en Gerona a VIII de Abril del any 1427

Als molt honorables e de gran saviesa señors los concellers de Barcelona.

Los jurats de la ciutat de Gerona aparellats à vostra honor.

O així:

“Molt alt e molt excel·lent Príncep o Sr. A vostra molt alta señoria notificam que en la fi del mes de febrer proppassat, en aquesta ciutat e bisbat, comenssaren terratromols, empero foren pochs, tro á dos de Marts prop paçat que fonch Diumenje á vespre e apres lo dilluns anit ans de Carnestoltes una hora apres mitjanit hic foren terratremols assats forts Mas apres en diverses jornades del dit mes de Març hi son estats molt pus forts e terribles, en tant que quax totes les gents havents grau pahor quels edificis nos enderrocasen han desemparades les cases de llurs habitacions estan en tendes que han fetes per camps e patis lluny de perill de alberchs e parets.

Fins assi, Senyor, sich son seguides e vistes coses de gran admiració e qui james en aquestes parts se trova esser hic estades fetes ne seguides, car lo monastir de monjos negres de madona Santa Maria de Amer luny de aquesta ciutat per tres lleugues es del tot enderrocat, del qual monastir primerament un dissapte vers les once hores en la mit á quinze del dit mes de Marts caygue la església e partida del claustro fort soptadament e ab gran brugit. E es estat dit per molt homens del lloch de Amer que lo dit dissapte assat jorn é ans del sol post veeren molts homens vestits (f.° 80 v.°) ab hàbits de monjos negres ab grans caperons ab que cobrian les cares e menaren gran brugit en 1′aer a manera de trons. E per aquesta raho m.º lo Abat e los monjes e clergues faheren proceso, dient devotes oracions e portants lo sagrat cors de Jhesu-Christ. E fahent la via del dits homens presumints esser mals esperits fugiren e desaparegueren los ditt mals sperits. Après,señor, que la dita església fou aixi destrohida los dits monjos e clergues entraren en la dita església e trobaren la pedra del altar major troseiada a la part esquerra e en lo pilar on era posada la  dita pedra en un capra poqua de fust de boix trobada la hòstia sagrada la qual segons se presomex fou mesa (f°Kl) per lo St Rey Carles Magnes en lo temps que feta per ell conquesta de aquestaciutat e vegueria (don foragita los Moros) hedifica lo dit monastir: he ha passats de setcents setanta anys. E es trobada la dita hòstia axi cencera com lo jorn que fonch consagrada, sino que es un poch mudada de color sens macula alguna. E en lo Mitg del dit pilar se es trobada una capça de plom, segellada de quatre segells, hont havia moltes relíquies de Sants. E en la part esquerra era un petit pot de terra ahont se presomeix fos estat mes lo Sanguis en lo temps demont dit. D’ aço, Señor, es estada rebuda informació per lo official de mossen lo bisbe. Après, Senyor, que la dita església fou segons dit es cayguda, son estades enderrocades totes les cases del dit monastir e tots los alberchs e cases de dit lloch de Amer que eran en setanta o vuitanta fochs, una molt fort capella de St. Miquel. Per la qual dirució e destrucció los poblats en lo dit loch han perduts tots los bens mobles: remanents en desolada e extrema necessitat, sino que per aquesta ciutat e per los loch de aquesta vegueria sou estats socorreguts de viures e de diners per llur sustentació. La destrucció de Amer es estada molt pus fort que de altre lloch fins assi. Be es ver que totes les cases de la vall e lloch de Osor se son enderrocades e en lo castell de Angles, e en lo lloch de ses Planes e en lo de Sant Feliu de Pallarols e lo castells de Hostoles e Sant Martí de lemena de Sant Steve Caloy e Myeres, moltes cases e casi tot lo castell de Angles e moltes isglesies de diverses parròquies e moltes torres e cases que eran molt forts, la reparació de les quals es inestimable.”

 La reconstrucció del poble va ser feta per tot el col.lectiu d’Amer: monjos, obrers i habitants d’Amer i també gent de les rodalies així com 3 manobres francesos.

L’església de Sant Miquel que era l’església parroquial va començar a reconstruir-se el 1433. Malauradament va ser volada per les tropes de Felip IV de Castella el 1657 i ja no va tornar a ser reconstruïda. Sense l’església parroquial de Sant Miquel, serà l’església de Santa Maria del monestir d’Amer la que assumirà la parroquialitat.

A la banda de Lloret Selvatge el terratrèmol va ser especialment espectacular, doncs la terra es va esquerdar i de dins en sortia fum i emanacions sulfuroses. Documents antics expliquen que:

“En la sufragánea de Sant Feliu de Lloret, que es una montanya a la part de ponent del Monestir sobre lo riu Ter isqué una gran boca de foch que llensava gran fetor y obliga ais habitans a desamparar y renunciar los masos.”

 “En la mateixa montanya, en la part que mira al orieut, hi ha uns grans torrents ó xarrachs y de ells baixave un  gran fetor que matave los aucells y los arbres, y alguns pagesos renunciaren los masos y sen anaren. També hi hagué una gran inundado de la riera que destruí las térras, y molts las renunciaren per no haver de pagar los censos.”

 “L’ any 1427 sortiren boques de foch en un lloc que diuhen Lloret Salvatje prop de Cellera, e lensaben pudor, e morien ausells si volaven sobre dites boques, e lensaben pedrés a CoU de Grie, e morien homes, e feren molt altre malíos terratrémols, que enderrocaren montanyes e secaren lo ríu.”

 Abans que això passés, diuen que a la placeta que hi ha davant l’església de Lloret Selvatge hi havia un grup de gent cantant, ballant i bevent. El capellà anava a portar el Viàtic (combregar) a un malalt. Tot i que els tocs de campana anunciaven el pas del capellà, la gent enfrascada amb els seus balls i cants no es varen adonar i varen continuar amb la festa. El capellà els va amonestar i els va ordenar que aturessin els seus cants i danses però la gent no li va voler fer cas. El capellà, molt enfadat, va anar fins la casa del malalt i en tornant va veure que allà on  havia els dansaires, la terra estava esberlada i ni rastre d’aquella gent. Segurament havien estat engolits per la terra com a càstig diví.

D’aquí va sorgir una llegenda que va anar passant de boca a orella, generació darrera generació.

Del terratrèmol que va destruir la vila d’Amer, es va culpar a la Margarida Davesa, dona d’en Guillem Davesa. Aquest és l’únic cas de suposada bruixeria que tenim en el nostre poble. Es deia que aquesta dona invocava el diable i feia sacrificis amb els cossos de nens morts. Va ser acusada formalment però l’inquisidor fra Francesc Sala va aturar el procés per falta de credibilitat en les acusacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: