Enviat per: fbarconsp | març 1, 2010

L’origen dels cognoms

En els s. IX-X apareixen els sobrenoms que acompanyen al nom unipersonal que s’havia emprat fins llavors i des de la caiguda de l’imperi romà.

La paraula “cognom” ve del llatí “cognomen” que vol dir “tercer nom, sobrenom”.

A partir del s. XI la noblesa acompanya el seu nom personal amb “de + topònim” per assenyalar les seves possessions territorials.

 Les classes baixes ho fan de forma similar però el topònim és molt menor, així tenim “Pla”, “Valls”,“Mont”, “Pinyana”, “Boada de les Costes”, o el nom de la població o zona d’origen. Més endavant s’enriquirà amb sobrenoms, circumstàncies de naixement i altres.

L’ús dels cognoms es fixa en els s. XIII-XIV, tot i que es va originar abans. A partir del s. XIV el cognom es fixa a una família i es passa de pares a fills donant lloc als llinatges. L’ortografia però, té molts matisos. 

A partir del Concili de Trento (1545-63) s’estableix l’obligació parroquial de dur llibres de registre que estaven sotmesos a revisió i aprovació dels bisbes durant les visites pastorals.

La successió del cognom patern a Catalunya té alguna variació doncs hi havia el dret de la pubilla rica a imposar el seu cognom fins i tot al seu marit i als descendents que tinguessin. En el cas que s’unissin un hereu i una pubilla, el cognom es podia transformar en un altre cognom fruit de la unió dels seus respectius cognoms.

A partir del s. XII, quan les dones es casaven perdien el cognom patern i adoptaven el del marit.. Durant els s. XVI – XVII i XVIII hi havia una tendència a posar aquest cognom en forma femenina, és a dir la Carme casada amb en Pere Clascar, era la Carme Clascana; la Caterina del mas Baranzell era la Caterina Baranzella, la Maria casada amb en Benet Guillem era la Maria Guillema, i així ….

També a partir del s. XVI i també ho hem trobat a principis del s. XIX, la dona casada s’acompanyava amb dos cognoms, el del marit i el del pare.

La legislació espanyola a partir de la Llei del registre civil estableix el doble cognom (patern i matern).

Tipus de cognoms

Pel seu significat original

  • Patronímics: procedents del nombre de pila del pare: Amat, Domènech, Felip, Feliu, Gelabert, Guillem, Jaume, Julià, Lluc(h), Martí, Mateu, Pau, Pere, Peremiquel, Roc(h), Valentí, etc.
  •  Toponímics: derivats del lloc de residència, origen o propietat: Baranzell, Bassà, Colomer, Girona, Barcelona, Figueras, Fransa, Llepart, Llorà, Lloret, Martorell, Mas, Noguer, Pinyana, Plana, Puig, Pujol, Ripoll, Sallent, Timonet, Torrent, , etc.
  •  Càrrec o ofici: Batlle, Bisbe, Contaller, Espigoler, Ferrer, Moliner, Oller, Pagès, Teixidor, Torner, etc.
  •  Circumstàncies de naixement, benediccions, consagracions, auguris: Es donaven al nadó a més del nom de pila o con a únic nom: Bonany,  Bonmatí, Llunell, Jordà, Bord, Deulofeu (es donava als nens de pare desconegut), Ventura i altres.
  • Sobrenoms: Borrell, Bru, Cendra, Franch, Gras, Jou, Nebot, Roig, Ros i altres.
  • Desconeguts o d’origen dubtós: Cardelús, Barcons, Bracons i altres.
About these ads

Responses

  1. Bon dia , m´agradat molt ja que mai me havia plantejat el significats dels cognoms . per mi molt interesant


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: